Reforma d'un apartament a Avda. Diagonal
Aquest habitatge de l'Eixample barceloní comparteix molts dels seus típics detalls tradicionals com la planta estreta, allargada i compartimentada de façana a façana amb paviments de rajoles hidràuliques o motllures a sostres i parets.
El client, enamorat del disseny modern i industrial, volia mantenir certs elements tradicionals característics, alliberar parcialment la planta per crear una zona principal diàfana i plena de llum per als usos comuns, alhora que introduir elements moderns amb materials bàsics i rics en textures com el ciment, el ferro negre, l'om natural o el granit negre buixardat.
El disseny busca el contrast i la tensió entre els elements tradicionals, predominantment clars, i els elements contemporanis, foscos i potents, que semblen com inserits a l'espai original.
La combinació deliberadament marcada entre el disseny contemporani i l'estructura original crea un apartament molt personal, de disseny arriscat i forts contractes. L'habitatge explica la història de dos períodes i diferents exemples de fer artesà combinats en un mateix espai.
El mobiliari comercial i la decoració aporten cohesió i reforcen el caràcter industrial i distintiu del projecte. El saló està moblat per una còmoda de fusta tipus credença, una taula de centre Alanda de Paolo Piva, tots dos originals, i uns sofàs de cuir.
El volum cúbic de la cuina, completament acabat en granit negre buixardat Nero Assoluto, s'encaixa amb un distribuïdor clàssic. El seu aspecte monolític, robust i sobri, s'ha aconseguit mitjançant un detall acurat de trobades enngletadades sense juntes, i l'acabat buixardat amb la textura de la pedra treballada manualment.
Entre la cuina i el passadís, una illa de roure massís suavitza lleument el contrast entre tots dos.
El llarg passadís que dóna accés a les habitacions s'ha revestit amb fusta natural d'om tintat, buscant una continuació cromàtica amb el volum de la cuina.
A continuació, un gran moble transversal de ferro negre separa la cuina dun menjador de sostre alt i cornises blanques. Els seus armaris tancats amb algunes columnes de prestatges oberts formen un moble de doble cara que amaga els electrodomèstics de cuina alhora que amaga l'estructura que substitueix la paret de càrrega original.
Una gran taula de formigó tintat de Kristalia ocupa el centre del menjador sota els llums de ciment Aplomb de Foscarini i envoltada de clàssics com les cadires Wire Chairs de Vitra. Al fons, un bell gravat de Jaume Plensa presideix la taula.
A l'interior del dormitori principal, l'om fosc s'endinsa per formar els armaris a mida o el mobiliari del llit.
Al paviment s'ha mantingut l'essència de les catifes hidràuliques de diferents colors i motius, que ocupen un espai central envoltat d'un terra de ciment continu blanc setinat per incrementar el contrast entre estils.
El dormitorio comunica abiertamente con el baño suite, en el que destaca un lavabo tipo tótem realizado en Corian blanco. Un mueble de madera de olmo oculta el almacenaje del lavabo y lo separa de la zona más privada del baño.
