Àtic a Plaça Catalunya
El projecte consisteix en la reforma d'un àtic a la cèntrica plaça de Catalunya, acabat d'adquirir per un matrimoni anglès com a vivenda ocasional a Espanya. Amb una situació privilegiada a una cantonada de la plaça, aquest espai de llarga façana i planta estreta orientada cap a la seva terrassa, així mateix estreta i allargada, requeria una proposta acurada amb la singularitat de la seva planta i amb l'ús que els nous propietaris pretenien donar-li. L´objectiu era convertir l´antic espai d´oficines en un apartament de cap de setmana amb tots els serveis i el confort d´un hotel d´alt nivell: un disseny cuidat i funcional fins al darrer detall que permetés trobar l´apartament sempre en perfecte estat, amb grans espais demmagatzematge preferiblement tancats on tot tingués el seu lloc, i un espai altament confortable i sofisticat amb tots els avenços tecnològics quant a seguretat, automatització, àudio, vídeo o clima.
A l'interior, l'ordre es construeix amb poques estratègies però fonamentals. Com que és un apartament petit i allargat, hi ha un esforç per marcar els límits més extrems de l'espai i permetre, amb la substitució d'envans per elements mòbils, un recorregut visual tan llarg com sigui possible sense limitar la funcionalitat dels diferents usos. Per aquesta raó, s'emfatitzen aquests límits -paret exterior, terra i sostre- amb un tractament específic en color crema ivori.
En contrast amb aquests elements, un únic moble continu en fusta d'om tenyit gris fosc, serveix com a peça que reforça la longitudinalitat del conjunt. Aquest element separa els usos privats dels comuns, incloent-hi tots els requeriments funcionals i tècnics de l'habitatge. A un costat del moble i obrint-se cap a la terrassa hi ha el gran espai comú format per la cuina-menjador i la sala. A l'exterior, una filera de petits arbres i elements d'emmagatzematge protegeix la privadesa de l'habitatge perllongant el seu espai interior cap a fora. A l'altra banda, el moble d'om s'estén cap als espais adjacents més petits, com el vestíbul i els banys, en forma d'aplacat per a parets i sostres.
El gran moble longitudinal d'om tenyit que recorre l'habitatge des de la cuina fins al dormitori principal per una banda i des del dormitori infantil fins al bany principal per l'altra, ordena les diferents exigències funcionals de les diferents zones alhora que les oculta per obtenir lordre i la simplicitat desitjats. D'aquesta manera, el moble amaga els grans electrodomèstics de la cuina com els forns, el rentaplats o el frigorífic; el petit despatx i el piano extraïble del menjador; el guarda-robes del vestíbul; els equips d'àudio i vídeo del saló; els robers dels dormitoris o la televisió encastada del bany principal.
El mobiliari que forma la cuina, format per un conjunt frontal de paret i una illa, està pensat en primer lloc des de la posició com a punt social de trobada i capçalera de l'espai comú. És per això que el disseny de la cuina havia de plantejar-se des del concepte general de lespai i no des de la idea generalitzada de cuina. Així resulta un mobiliari de mòduls extra amples, amb frontals sense tiradors en alumini raspallat color bronze i taulells i taulers de pedra encerada. Tant el conjunt de paret com l'illa tenen una modulació i un joc tridimensional d'elements excel·lents comú apreciable a la perspectiva.
L'aplacat del vestíbul i el bany principal, com a extensió del moble longitudinal, està realitzat en el mateix om tenyit. Aquest revestiment de parets i sostre amaga l'armari d'instal·lacions i la central domòtica al vestíbul i aprofita les parets del bany per encastar a tota la superfície petits armaris amagats als quals s'accedeix fent pressió sobre les portes. Aquest element integra a més la il·luminació zenital indirecta disposada al perímetre de les peces.
